Reial decret llei 9/2020

De 27 de març, pel qual s’adopten mesures complementàries, en l’àmbit laboral, per pal·liar els efectes derivats de l’COVID-19.

Manteniment d’activitat de centres sanitaris i centres d’atenció a persones grans. Art.1

S’entenen com a serveis essencials independentment del seu o el règim de gestió, els centres, serveis i establiments sanitaris, que determini el Ministeri de Sanitat, així com els centres socials de gent gran, persones dependents o persones amb discapacitat. Els quals hauran de mantenir la seva activitat, i únicament procedir a reduir o suspendre la mateixa parcialment en els termes en què així ho permetin les autoritats competents. L’incompliment o la resistència a les ordres de les autoritats competents a fi a el compliment del que preveu aquest article serà sancionat

Mesures extraordinàries per a la protecció de l’ocupació. Art. 2

La força major i les causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció en què s’emparen les mesures de suspensió de contractes i reducció de jornada previstes en els articles 22 i 23 de Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, no es podran entendre com a justificatives de l’extinció de el contracte de treball ni de l’acomiadament.

Mesures extraordinàries per a agilitzar la tramitació i abonament de prestacions per desocupació. Art. 3

El procediment de reconeixement de la prestació contributiva per desocupació, per a totes les persones afectades per procediments de suspensió de contractes i reducció de jornada basats en les causes previstes en els articles 22 i 23 de Reial decret llei 8/2020, de 17 de març , s’iniciarà mitjançant una sol·licitud col·lectiva presentada per l’empresa davant l’entitat gestora de les prestacions per desocupació, actuant en representació d’aquelles.

A més de la sol·licitud col·lectiva, s’inclourà informació, de forma individualitzada per a cada un dels centres de treball afectats.

Interrupció de còmput de la durada màxima dels contractes temporals. art.5

La suspensió dels contractes temporals, inclosos els formatius, de relleu i interinitat, per les causes previstes en els articles 22 i 23 de Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, suposarà la interrupció de còmput, tant de la durada d’aquests contractes, com dels períodes de referència equivalents a el període suspès respecte de les persones treballadores afectades per aquestes suspensions.

Limitació de la durada dels expedients temporals de regulació d’ocupació basats en les causes que preveu l’article 22 de Reial decret llei 8/2020, de 17 de març. Disposició addicional primera.

1. La durada dels expedients de regulació d’ocupació no es pot estendre més enllà de el període en què es mantingui la situació extraordinària derivada de l’COVID-19. La seva durada màxima serà la de la durada de l’estat d’alarma i les seves possibles pròrrogues.
2. Aquesta limitació és aplicable tant en aquells expedients respecte dels quals recaigui resolució expressa com als que siguin resolts per silenci administratiu, amb independència del contingut de la sol·licitud empresarial concreta.

Règim sancionador i reintegrament de prestacions indegudes. Disposició addicional segona

1. D’acord amb el que estableix el text refós de la LLISOS, les sol·licituds presentades per l’empresa que continguessin falsedats o incorreccions en les dades facilitades donaran lloc a les sancions corresponents. Es sancionarà igualment la conducta de l’empresa consistent en sol·licitar mesures, en relació a l’ocupació que no resultessin necessàries o no tinguessin connexió suficient amb la causa que les origina, sempre que donin lloc a la generació o percepció de prestacions indegudes.
2. El reconeixement indegut de prestacions a la persona treballadora per causa no imputable a aquesta, com a conseqüència d’algun dels incompliments anteriors, donarà lloc a la revisió d’ofici de l’acte de reconeixement. En aquests supòsits l’empresa haurà d’ingressar a l’entitat gestora les quantitats percebudes per la persona treballadora, deduint dels salaris deixats de percebre que haguessin correspost, amb el límit de la suma d’aquests salaris.

Data d’efectes de les prestacions per desocupació derivades dels procediments basats en les causes referides en els articles 22 i 23 de Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de l’ COVID-19. Disposició addicional tercera.

1. La data d’efectes de la situació legal de desocupació en els supòsits de força major serà la data de el fet causant de la mateixa.
2. Quan la suspensió del contracte o reducció de jornada sigui deguda a la causa prevista en l’article 23 de Reial decret llei 8/2020, la data d’efectes de la situació legal de desocupació haurà de ser, en tot cas, coincident o posterior a la data en què l’empresa comuniqui a l’autoritat laboral la decisió adoptada.
3. La causa i data d’efectes de la situació legal de desocupació han figuraren el certificat d’empresa, que es considerarà document vàlid per a la seva acreditació.

Col·laboració de l’entitat gestora de les prestacions per desocupació i la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Disposició addicional quarta.

Quan l’entitat gestora aprecia indicis de frau per a l’obtenció de les prestacions per desocupació, ho ha de comunicar a la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS).

La ITSS, en col·laboració amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària i les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, inclourà, entre els seus plans d’actuació, la comprovació de l’existència de les causes al·legades en les sol·licituds i comunicacions d’expedients temporals de regulació d’ ocupació basats en les causes dels articles 22 i 23 de Reial decret llei 8/2020, de 17 de març.