El Congrés dels Diputats, en la seva sessió extraordinària celebrada el 22 de gener de 2019, ha acordat no convalidar el Reial decret llei 21/2018, de 14 de desembre, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer. En conseqüència, aquesta norma va quedar derogada des de la data de publicació de l’acord de derogació en el Boletín Oficial del Estado (art. 151.6 del Reglament del Congrés dels Diputats), publicació que va tenir lloc el passat 24 de gener de 2019.
La derogació té importants conseqüències, en particular en relació amb les novetats introduïdes pel Reial decret llei 21/2018 en matèria d’arrendament d’habitatges. Aquestes novetats incloïen, entre altres, l’ampliació del termini de pròrroga obligatòria d’aquests contractes de 3 a 5 anys (o 7 anys si l’arrendador és una persona jurídica) i l’ampliació del termini de pròrroga tàcita d’1 a 3 anys.
Quant als efectes jurídics de la derogació, la doctrina majoritària entén que desplega efectes “exnunc”, això és, des de la data de publicació de l’acord de derogació en el Boletín Oficial del Estado. Per tant, la situació en matèria de contractes d’arrendaments d’habitatge quedaria de la següent manera:
Als contractes d’arrendament d’habitatge subscrits entre el 19 de desembre de 2018 (data d’entrada en vigor del Reial decret llei 21/2018) i el 24 de gener de 2019 (data de derogació) els seran aplicable les novetats introduïdes pel Reial decret llei 21/2018.
Els contractes d’arrendament d’habitatge celebrats després del 24 de gener de 2019 es regiran de nou pel text de la Llei 29/2014 anterior a la reforma.
Finalment, convé destacar que també queden derogades la resta de reformes introduïdes pel Reial decret llei 21/2018, i que afectaven la Llei de Propietat Horitzontal, la Llei d’Enjudiciament Civil, la Llei Reguladora de les Hisenda Locals i la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.
